Cargols terrestres (Gastropoda, Stylommatophora) del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Barcelona, NE península ibèrica)

Resum

Cargols terrestres (Gastropoda, Stylommatophora) del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Barcelona, NE península ibèrica)
Es dóna a conèixer l’inventari actualitzat dels cargols terrestres del Parc Natural de Montserrat, amb 73 tàxons. Per complir aquest objectiu ha calgut fer una revisió bibliogràfica de més de 130 publicacions. Alhora, s’ha dut a terme, de forma planificada, un treball de camp en diverses localitats del massís amb representació dels diferents hàbitats, amb l’objectiu de descriure de forma preliminar les comunitats de cargols terrestres de l’àmbit d’estudi. S’han estudiat un total de 342 lots d’espècies i com a resultat se n’han identificat 50. Els cargols terrestres més ben representats han resultat ser Pomatias elegans, Helicigona lapicida, Pseudotachea splendida, Abida polyodon i Otala punctata. Entre les espècies catalogades destaquen, pel fet de ser endemismes d’aquesta part de la Serralada Prelitoral Catalana, Abida secale bofilli, Montserratina bofilliana i Xerocrassa montserratensis. Amb els resultats del treball de camp s’amplia el catàleg faunístic del Parc Natural de Montserrat. Hygromia cinctella, Microxeromagna lowei, Paralaoma servilis i Punctum pygmaeum són noves cites a la zona. Finalment, es proposen algunes línies de recerca i de conservació sobre l’endemisme Xerocrassa montserratensis, emparat pel Decret d’aprovació del Pla d’espais d’interès natural (PEIN).

Resumen

Caracoles terrestres (Gastropoda, Stylommatophora) del Parque Natural de la Muntanya de Montserrat (Barcelona, NE península ibérica)
Se da a conocer el inventario actualizado de los caracoles terrestres del Parque Natural de Montserrat, con 73 taxones. Para cumplir este objetivo ha sido necesario efectuar una revisión bibliográfica de más de 130 publicaciones. A la vez, se ha llevado a cabo, de modo planificado, un trabajo de campo en diferentes localidades del macizo con representación de los diferentes hábitats, con el objetivo de describir de modo preliminar las comunidades de caracoles terrestres del ámbito de estudio. Se han estudiado un total de 342 lotes de especies y como resultado se han identificado 50 especies. Los caracoles terrestres mejor representados han resultado ser Pomatias elegans, Helicigona lapicida, Pseudotachea splendida, Abida polyodon y Otala punctata. De las especies catalogadas destacan por ser endemismos de esta parte de la Cordillera Prelitoral Catalana Abida secale bofilli, Montserratina bofilliana y Xerocrassa montserratensis. Con los resultados del trabajo de campo se amplía el catálogo faunístico del Parque Natural de Montserrat, siendo Hygromia cinctella, Microxeromagna lowei, Paralaoma servilis y Punctum pygmaeum nuevas citas en la zona. Finalmente, se proponen algunas líneas de investigación y de conservación sobre el endemismo Xerocrassa montserratensis, amparado por el Decreto de aprobación del Plan de Espacios de Interés Natural (PEIN).

Abstract

Land snails (Gastropoda, Stylommatophora) in the Natural Park of Montserrat (Barcelona, NE Iberian peninsula)
The inventory of 73 land snails in the Natural Park of Montserrat was updated following the review of 130 publications. Planned field study was also conducted in areas of different habitats on the Montserrat mountain to provide a preliminary description of the communities of land snails in the study area. A total of 342 samples of land snails were studied and 50 species were identified. The most frequent were Pomatias elegans, Helicigona lapicida, Pseudotachea splendida, Abida polyodon and Otala punctata. In this region of the prelittoral Catalan mountain range, the level of endemism was high for Abida secale bofilli, Montserratina bofilliana and Xerocrassa montserratensis.The results of the field work extend the faunistic catalogue of the Natural Park of Montserrat to include references to Hygromia cinctella, Microxeromagna lowei, Paralaoma servilis and Punctum pygmaeum in the area. Finally, investigation and conservation programmes are suggested for the endemic species Xerocrassa montserratensis, protected by the Plan for Areas of Natural Interest (PEIN) approved by Decree 328/1992.

Introducció

El massís de Montserrat constitueix una unitat geogràfica de gran singularitat situada al sector central de la Serralada Prelitoral Catalana (NE península Ibèrica), a cavall de les comarques de l’Anoia, el Baix Llobregat i el Bages. Montserrat s’enlaira de manera isolada sobre les planes i les serralades de la rodalia. El cim més alt és Sant Jeroni, amb 1.236 m.

Montserrat destaca per la gran personalitat del relleu, on els trets paisatgístics més notables estan expressats pels monòlits columnars i les agulles, les canals que s’enfilen pels espadats o els fenòmens càrstics, tots ells producte de l’erosió diferencial dels conglomerats de ciment calcari, d’origen eocènic, com també de les margues i gresos que s’intercalen en algunes parts de la muntanya (Guimerà & Serrat, 1992).

La insolació, els accidents del relleu, el vessant, l’alçada o la migradesa de sòl són factors que condicionen una sèrie d’oscil·lacions microclimàtiques. És per aquest motiu que, tot i que Montserrat es caracteritza per una vegetació típicament mediterrània, en aquest massís trobem una successió d’ambients naturals molt diversificats (Folch i Guillèn & Franquesa, 1984) i apropiats per al desenvolupament de diverses comunitats de mol·luscs terrestres.

Les primeres citacions de mol·luscs que fan referència al massís de Montserrat es deuen al doctor Graells (1846). Posteriorment, a l’any 1870, el metge i naturalista impulsor de la ciència de la malacologia a la península Ibèrica, Joaquín González Hidalgo, descriu l’Helix montserratensis (fig. 1), que més tard constarà també al Catálogo iconográfico y descriptivo de los Moluscos terrestres de España, Portugal y las Baleares (Hidalgo, 1875-1884). Posteriorment, Paul Fagot descriu, mitjançant cargols recol·lectats a la muntanya de Montserrat, els tàxons endèmics catalans anomenats actualment Montserratina bofilliana (Fagot, 1884) i Abida secale bofilli (Fagot, 1884).

Fig. 1. Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870). Segons Haas (1929). Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña. Treb. Mus. Ciènc. Nat., 13. Edició facsímil 1991. Treballs del Museu de Zoologia. Barcelona. Fig. 1. Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870). According to Haas (1929). Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña (Land and freshwater mollusks in Catalonia). Treb. Mus. Ciènc. Nat., 13. Facsimile Edition 1991. Treballs del Museu de Zoologia, Barcelona.

Al cap de poc temps, el naturalista barceloní Josep Maluquer publicà un article titulat “Moluschs recollits en la muntanya de Montserrat”, per donar a conèixer un catàleg de 59 espècies (Maluquer, 1901).

Una aportació notable és la del monjo montserratí Adeodat F. Marcet a la Revista Montserratina, on publica diversos articles titulats: “Fauna malacològica de Montserrat” (Marcet, 1909-1910). Fa una revisió bibliogràfica dels coneixements que fins a aquells anys es tenien sobre els mol·luscs de la muntanya i, alhora, aporta dades i localitzacions. Cita 153 tàxons entre espècies, varietats i multitud de formes de conquilles. Cal destacar també d’altres referències als mol·luscs de Montserrat fetes per Servain (1880), Bofill (1882, 1891, 1898, 1916 i 1917), Locard (1882), Westerlund (1883, 1885,  1887), Fagot (1886, 1891, 1906), Martorell & Bofill (1888), Novellas (1903), Zulueta (1904b) i Hidalgo (1916).

Però l’obra que més ha contribuït a la revisió sistemàtica de les dades existents referents a les malacofaunes montserratina i catalana ha estat la dels malacòlegs Artur Bofill i Fritz Haas, en què s’enumeren 76 espècies trobades a Montserrat (Bofill & Haas, 1920).

Més recentment, alguns autors han donat referències d’algunes espècies de cargols del massís de Montserrat, entre d’altres Riedel & Vilella (1968), Altimira (1971), Riedel (1972), Giusti & Manganelli (1988), Bros et al. (1989) i Altaba & Ros (1991).

El Patronat de la Muntanya de Montserrat ha encarregat un projecte d’estudi amb una doble finalitat. D’una banda, fer una síntesi dels coneixements existents sobre la fauna de cargols terrestres del Parc Natural mitjançant la recerca bibliogràfica (Annex 1). D’altra banda, portar a terme de forma planificada un treball de camp en diferents localitats d’estudi per tal de descriure, de manera preliminar, les comunitats de cargols terrestres dels diferents ambients. S’ha esbrinat, en cada cas, quines són les espècies més rellevants i quins són els elements bàsics dels ecosistemes montserratins, coneixements que amb posterioritat poden ser utilitzats en l’elaboració de materials d’educació ambiental.

Annex 1. Revisió bibliogràfica dels cargols terrestres (Gastropoda, Stylommatophora) del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Barcelona, NE península Ibèrica). Annex 1. Bibliographic review of land snails (Gastropoda, Stylommatophora) of the Natural Park of Montserrat (Barcelona, NE Iberian peninsula).

Material i mètodes

S’ha revisat tota la bibliografia malacològica de què s’ha disposat, consultant la biblioteca del Monestir de Montserrat, la biblioteca de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona i la biblioteca especialitzada en zoologia del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella de Barcelona. S’han consultat més de 130 publicacions. Ha calgut adequar els noms científics de cada espècie de mol·lusc gasteròpode terrestre a la nomenclatura actual, per a la qual cosa s’han consultat obres bibliogràfiques antigues, com és el cas de Bofill & Haas (1920), Bofill et al. (1921), Haas (1929) i Germain (1930). Així mateix, s’han tingut en consideració revisions més recents de diferents grups taxonòmics o d’espècies concretes de mol·luscs com Gittenberger (1973), Prieto (1985), Prieto et al. (1986), Altonaga (1988a, 1988b, 1989, 1990a, 1990b, 1992a, 1992b), Bech (1990), Gorrotxategi et al. (1990), Nordsieck (1990), Altonaga et al. (1994), Puente (1994, 1995), Puente et al. (1994), Puente & Altonaga (1995), Giusti et al. (1995), Turner et al. (1998) i Falkner et al. (2002).

En la planificació del treball de camp s’han seleccionat 13 parcel·les d’estudi, de 100 m², amb representació dels diferents ambients naturals. En cadascuna de les parcel·les estudiades s’han diferenciat dues o tres subparcel·les representatives dels diferents hàbitats, amb un total de 28 subparcel·les estudiades. Les parcel·les d’estudi han estat seleccionades a l’interior del Parc Natural i, majoritàriament, a la Reserva Natural Parcial, exceptuant-ne les localitats 11 i 13 que estan situades a l’entorn de protecció del Parc (taula 1, fig. 2).

Taula 1. Relació de les localitats estudiades del Parc Natural de Montserrat (Barcelona, NE península Ibèrica), Table 1. Data on the localities studied in the Natural Park of Montserrat (Barcelona, NE Iberian peninsula).

Fig. 2. Distribució de les localitats estudiades del Parc Natural de Montserrat (Barcelona, NE península Ibèrica). Fig. 2. Distribution of the localities studied in the Natural Park of Montserrat (Barcelona, NE Iberian peninsula).

Els hàbitats malacològics considerats han estat els ambients rupícoles (presents a les parcel·les núm. 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9 i 10), els alzinars i boscos mixtos (presents a les parcel·les núm. 1, 2, 3, 6, 7 i 8), els ambients arbustius i les pinedes (presents a les parcel·les núm. 4, 5, 9, 10 i 12), els ambients riparis i els boscos de ribera (presents a les parcel·les núm. 5, 11, 12 i 13) i els ambients antropògens (presents a les parcel·les núm. 1, 2, 9, 11 i 13).

El protocol de recollida de dades reconeix l’estat dels exemplars segons que siguin: vius (V), vius en nombre superior a cinc exemplars (VD) i morts detectats per les seves conquilles (M). Els microhàbitats terrestres considerats han estat: sòl sense vegetació, humus/virosta, murs i pedres, sota pedres, vegetació herbàcia, vegetació arbustiva, vegetació arbòria (tronc), troncs morts i vora de l’aigua.

El temps efectiu emprat per a la recol·lecció manual dels mol·luscs en cada parcel·la ha estat de 90 minuts, quan ha estat un sol recol·lector, i de 45 minuts, quan els recol·lectors han estat dos. Les prospeccions malacològiques s’han portat a terme des de setembre fins a desembre.

Els mol·luscs han estat recol·lectats manualment o amb pinces, en el cas de les espècies més petites o fràgils. S’ha escorcollat l’hàbitat amb l’ajut de lupes convencionals, cercant els mol·luscs en la virosta, entre les soques dels arbres, sota els troncs i les pedres, etcètera. Bona part de les mostres i de manera especial les no identificades al camp, que requereixen un estudi més aprofundit, han estat introduïdes en bosses de plàstic de tanca hermètica. Posteriorment, al laboratori, les mostres de conquilles de cargols recol·lectades en cada parcel·la han estat separades per espècies i conservades en petits recipients de vidre o de cartró segons la seva mida. I amb l’ajut d’una lupa binocular Kyowa Optical model SD-2PLQ, han estat identificades. A alguns exemplars vius se’ls ha produït la mort per anòxia, prèvia anestèsia, mitjançant cristalls de mentol. Finalment, han estat introduïts en recipients amb alcohol de 70º convenientment etiquetats per al posterior estudi.

Les obres de consulta per a la identificació de les diferents espècies de cargols han estat indistintament obres recents i bibliografia clàssica. Entre d’altres cal destacar: Bofill & Haas (1920), Haas (1929), Bech (1990), Fechter & Falkner (1993) i Kerney & Cameron (1999). La nomenclatura i la sistemàtica utilitzades has estat les emprades en obres recents com Falkner et al. (2002), Martínez–Ortí & Robles (2003) i Alba et al. (2004).

Alguns dels tàxons no han estat identificats fins a nivell d’espècie. Es tracta de mostres que no estan en bon estat o són conquilles no suficientment desenvolupades; aquest és el cas d’algunes de les mostres recol·lectades dels gèneres Clausilia i Oxychilus, o que pertanyen a grups taxonòmics que presenten alguna dificultat d’identificació, per la qual cosa caldran estudis posteriors mitjançant més material recol·lectat. Amb referència a les espècies del gènere Aegopinella, des del punt de vista conquiliològic són molt semblants i variables al mateix temps; les variacions de dimensions pròpies de cada espècie són grans i se superposen les unes amb les altres Riedel (1970). Per aquest motiu aquests cargols, amb molt poques excepcions, són indiferenciables conquiliològicament i totes les dades antigues, basades únicament en la conquilla, són qüestionables. Així, doncs, en aquests casos la revisió de la documentació no ofereix cap seguretat sobre l’espècie amb la qual un autor ha treballat (Altonaga, 1988a). A més dels tàxons Aegopinella nitidula (Draparnaud, 1805), Aegopinella nitens (Michaud, 1831) i Aegopinella pura (Alder, 1830) citats per diferents malacòlegs al massís, cal tenir en consideració també la possible presència d’Aegopinella minor (Stabile, 1864), indistingible mitjançant la conquilla. El mateix es pot argumentar del gènere Vitrea, i concretament del tàxon Vitrea narbonnensis (Clessin, 1877).

Així mateix, de manera provisional, s’ha assignat el nom de Pyramidula sp. a totes les mostres col·lectades d’aquest gènere de cargol rupícola que tradicionalment ha estat identificat com Pyramidula rupestris (Draparnaud, 1801). S’han tingut en consideració els treballs de Gittenberger & Bank (1996) i Gómez et al. (1998), que distingeixen diferents espècies d’aquest gènere a la península ibèrica. Per resoldre aquesta identificació caldria recol·lectar més material perquè el disponible és juvenil.

Resultats

Com a resultat del buidat de la bibliografia malacològica, s’han inventariat 69 espècies de cargols terrestres (annex 1). L’aportació dels resultats del treball de camp (taula 2, annex 2) a aquest inventari ha permès l’elaboració d’un catàleg actualitzat dels cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i la rodalia (annex 3).

Taula 2. Número total de subparcel·les estudiades del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Barcelona, NE península Ibèrica) i percentatge del total on s’han detectat cadascuna de les espècies de cargols terrestres. Table 2. Total number of subplots studied in the Natural Parc of Montserrat (Barcelona, NE Iberian peninsula) and the percentage of the total where each species of land snail was detected.

Annex 2. Llista de les espècies de mol·luscs terrestres presents a les 28 subparcel·les estudiades del massís de Montserrat (Barcelona, NE península Ibèrica). Annex 2. List of the species of land mollusks present in the 28 subplots studied on the Montserrat range (Barcelona, NE Iberian peninsula).

Annex 3. Catàleg sistemàtic preliminar dels cargols terrestres (Gastropoda, Stylommatophora) del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i rodalies (Barcelona, NE península Ibèrica). Annex 3. Preliminary systematic catalogue of land snails (Gastropoda, Stylommatophora) from the Natural Park of Montserrat and environs (Barcelona, NE Iberian peninsula).

En el treball de camp han estat caracteritzades 50 espècies de mol·luscs terrestres (taula 2), de la qual cosa es desprèn que l’espai natural declarat com a Parc Natural de la Muntanya de Montserrat és una zona especialment rica en quant a la biodiversitat de mol·luscs (ICHN, 2000).

Tenint en compte l’heterogeneïtat del component malacològic del massís i fent una valoració global de les tendències biogeogràfiques segons Haas (1929), cal considerar dos components bàsics. D’una banda, les espècies de distribució típicament mediterrània com Eobania vermiculata (O. F. Müller, 1774), Ferussacia folliculus (Gmelin,1791), Otala punctata (O. F. Müller, 1774), Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801) i Rumina decollata (Linnaeus, 1758). I d’altra banda, les espècies de distribució paleàrtica o típicament europea com és el cas d’Acanthinula aculeata (O. F. Müller, 1774), Cepaea nemoralis (Linnaeus, 1758), Cochlicella barbara (Linnaeus, 1758), Euomphalia strigella ruscinica Haas, 1929, Merdigera obscura (O. F. Müller, 1774), Monacha cartusiana (O. F. Müller, 1774) i Vallonia costata (O. F. Müller, 1774), entre moltes d’altres.

La singularitat de la fauna malacològica terrestre del Parc Natural ve donada, d’una banda, per les espècies endèmiques d’aquesta part de la serralada Prelitoral catalana, com són Abida secale bofilli (Fagot, 1884), Montserratina bofilliana (Fagot, 1884) i Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870) (fig. 1). D’altra banda, pels endemismes ibèrics següents: Abida cylindrica (Michaud, 1829), Chondrina farinesii farinesii (Des Moulins, 1835), Chondrina tenuimarginata (Des Moulins, 1835),Cochlostoma martorelli (Servain, 1880), Granaria braunii braunii (Rossmässler, 1842), Hypnophila boissii (Dupuy, 1851), Oxychilus courquini (Bourguignat, 1870), Xerocrassa penchinati (Bourguignat, 1868) i Xerosecta (Xeromagna) arigonis (A. Smitdt, 1853), malgrat que algunes d’aquestes espècies també estan localitzades a la vegada en localitats del sud de França. I també, per espècies molt localitzades en el context de les comarques dels voltants, com Aegopinella pura (Alder, 1830),Helicodonta obvoluta (O. F. Muller, 1774) i Phenacolimax major (Férussac, 1807). No podem oblidar Zonitoides (Zonitoides) jaccetanicus (Bourguignat, 1870) que no ha estat retrobada en el treball de camp realitzat i que únicament ha estat citada a Montserrat, a la serra de Collserola i en una localitat del massís Central francès (Kerney & Cameron, 1999).

Les espècies més ben representades a les localitats estudiades han estat Pomatias elegans (O. F. Muller, 1774), Helicigona lapicida (Linnaeus, 1758), Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801), Abida polyodon (Draparnaud, 1801) i Otala punctata (O. F. Muller, 1774).

Se citen per primera vegada en l’àmbit d’estudi: Hygromia (Hygromia) cinctella (Draparnaud, 1801), Microxeromagna lowei (Potiez i Michaud, 1838), Paralaoma servilis (Shuttleworth, 1852) i Punctum pygmaeum (Draparnaud, 1801). Cal tenir en consideració però, que la citació d’Helix (Candidula) conspurcata de Bofill & Hass (1920) es podria referir també a l’espècie Microxeromagna lowei (Potiez i Michaud, 1838).

Amb referència a l’estudi de les comunitats malacològiques (taula 3), cal fer esment que hi ha espècies que podem considerar generalistes a l’hora d’ocupar l’hàbitat, com per exemple: Helicigona lapicida (Linnaeus, 1758), Otala punctata (O. F. Muller, 1774), Rumina decollata (Linnaeus, 1758), Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801), Pomatias elegans (O. F. Muller, 1774), Oxychilus (Ortizius) courquini (Bourguignat, 1870), Oxychilus (Oxychilus) draparnaudi draparnaudi (Beck, 1837), Euomphalia strigella ruscinica Haas, 1929, Cernuella (Cernuella) virgata (Da Costa, 1778), Cornu aspersum aspersum (O. F. Müller, 1774) i Ferussacia (Ferussacia) folliculus (Gmelin, 1791), entre d’altres, que són presents de manera simultània en diferents unitats del paisatge del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Taula 3. Presència de les espècies de cargols terrestres en cadascun dels ambients estudiats, en les subparcel·les d’estudi del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Barcelona, NE península Ibèrica).
Table 3. Presence of species of land snails within each of the areas studied in the subplots of the Natural Park of Montserrat study. Each value represents the percentage of of a determined habitat where the species was found.

S’han mostrat més selectius a l’hora d’establir-se en un hàbitat concret tàxons com Abida secale bofilli (Fagot, 1884), Chondrina tenuimarginata (Des Moulins, 1835), Granaria braunii braunii (Rossmässler, 1842), Microxeromagna lowei (Poitiez i Michaud,1852), Oxychilus (Oxychilus) cellarius cellarius (O. F. Müller, 1774) i Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870) (fig. 1).

Respecte a la revisió bibliogràfica realitzada cal destacar, entre d’altres, les citacions d’Iberus gualtierianus (Linnaeus, 1758) de Zulueta (1904b), Marcet (1909-1910) i Aguilar-Amat (1921) degudes a alguna introducció (Bofill & Haas, 1920). En l’actualitat les seves poblacions estan, suposadament, extintes.

Discussió

L’endemisme Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870) (fig. 1), d’acord amb l’annex 4 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, d’aprovació del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) és considerada espècie de fauna protegida en tot l’àmbit del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Alhora, aquesta espècie de cargol ha estat inclosa en la proposta de protecció dels mol·luscs en el Catàleg nacional d’espècies amenaçades (Alonso et al., 2001), amb la catalogació d’espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat (sah) i s’ha proposat la redacció d’un Pla de conservació del seu hàbitat.

Considerant que les poblacions d’aquest cargol terrestre estan emparades dins els marcs normatius del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquestes mesures poden ser suficients per a la conservació d’aquest tàxon sempre que no es produeixin canvis significatius dels usos del sòl ni altres alteracions en l’hàbitat on es distribueix.

Especialment contraproduent per a les poblacions de Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870) és el calcigament excessiu, amb la consegüent erosió que pot malmetre irreversiblement l’hàbitat. Aquest fet es manifesta, especialment, en indrets que donen accés a les diferents vies d’escalada a les cingleres i monòlits, i en altres zones freqüentades pels visitants del Parc Natural que practiquen aquesta modalitat esportiva.

Caldria conèixer i cartografiar la distribució d’aquesta espècie emblemàtica, així com d’altres endemismes, Abida secale bofilli (Fagot, 1884) i Montserratina bofilliana(Fagot, 1884), i espècies reductuals com per exemple Helicodonta obvoluta (O. F. Muller, 1774). Amb aquests coneixements es podrien valorar els diferents indrets pel seu interès malacològic, i es podrien aplicar mesures preventives o correctores si es considerés necessari. D’una primera valoració preliminar es desprèn que per les peculiaritats ecològiques, dins el context dels hàbitats del massís, la conservació dels ambients rupícoles i concretament de les codines i els pedruscalls (Erodio-Arenarietum conimbricensis) i altres ambients oberts similars, és prioritària tant pel seu interès paisatgístic que caracteritza el Parc Natural, com per l’alt valor patrimonial que representen els elements botànics i zoològics, essent un hàbitat d’interès per a la gestió i la conservació de la biodiversitat en el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Agraïments

El present estudi ha estat possible gràcies al finançament rebut per part del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Cal agrair de manera especial l’interès i la confiança mostrats per Ramon Bisbal, director, i Aleix Badia, biòleg, del Parc Natural. Com també la col·laboració en la recerca bibliogràfica de Toni Espadas, de la Biblioteca de Montserrat, i Sandra Valentín i Toñi Rodríguez, de la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals. Gràcies així mateix al Dr. Francesc Uribe, del Museu de Ciències Naturals, que ha orientat la realització del projecte d’estudi i ha aportat encertats suggeriments a l’esborrany del treball, i al Dr. Cristian R. Altaba per la revisió i correcció del manuscrit, que ha permès la realització de la versió final millorada en diferents aspectes.

Referències

Aguilar-Amat, J. B., 1908. Contribució a la fauna malacològica de Catalunya. Algunes Xerophiles del grup Helyomanes, existents en la meva colecció. But. Inst. Cat. Hist. Nat., 5(7): 89-90.

– 1921. Altre localitat catalana de Helix alonensis Fer. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1(5-6): 95.

– 1932. Catàleg dels Pupillidae. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Vol. X. Sèrie malacològica, 4: 1- 50.

Alba, D. M., Tarruella, A., Corbella, J., Vilella, M., Guillèn, G., Prats, L. & Quintana, J., 2004. Addenda a la llista dels mol·luscs continentals de Catalunya. Spira, 1(4): 1-10.

Almodóvar, A., Jiménez, J. J., de Haro, M. & Muñoz, B., 1999. Catálogo de la colección malacológica V. Beltrán. I. Gasterópodos terrestres de la península Ibérica y Baleares. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (Sec. Biol.), 95(1-2): 63-78.

Alonso, M. R., Altonaga, K., Álvarez R. M., Araujo, R., Arconada, B., Arrébola, J. R., Bech, M., Bros, V., Castillejo, J., Gómez, B., Ibáñez, M., Luque, A., Martínez Ortí, A., Moreno, D., Prieto, C., Puente, A. I., Pujante, A. M., Robles, F., Rolán, E. & Templado, J., 2001. Protección de moluscos en el Catálogo Nacional de especies amenazadas (Gómez, B., Moreno, D., Rolán, E., Araujo, R. & Álvarez, R. M., Eds.) Reseñas Malacológicas, XI. Sociedad Española de Malacología Ed., Madrid.

Altaba, C. R. & Ros, J. (Ed.) 1991. Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, vol. 8. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Altimira, C., 1969. Notas malacológicas. 8. Moluscos del delta del Llobregat. Publ. Inst. Biol. Apl., 46: 91-105.

– 1971. Notas malacológicas. 13. Contribución al conocimiento de la fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña. Misc. Zool., 3(1): 7-9.

Altonaga, K., 1988a. Estudio taxonómico y biogeográfico de las familias Endodontidae, Euconulidae, Zonitidae y Vitrinidae de la península Ibérica, con especial referencia al País Vasco y zonas adyacentes. Tesi doctoral, Euskal Erriko Unibersitatea, Bilbao.

1988b. Nuevos datos sobre Oxychilus (Morlina) glaber (Rossmaesler 1835) (Pulmonata: Stylommatophora: Zonitidae) en la península Ibérica. Iberus, 8(2): 39-45.

1989. El género Vitrea Fitzinger 1833 (Pulmonata Stylommatophora: Zonitidae) en la península Ibérica. Graellsia, 45: 79-112.

1990a. Euconulus fulvus (O. F. Müller 1774) (Pulmonata: Euconuliadae) Espezieari burozko datu berriak Iberiar Peninsulan. Cuad. Invest. Biol. (Bilbao), 16: 1-21.

1990b. Sobre Zonitoides nitidus (O. F. Müller 1774) (Pulmonata: Stylommatophora: Zonitidae) en la península Ibérica. Cuad. Invest. Biol. (Bilbao), 16: 35-52.

1992a. Nuevos datos sobre Aegopinella pura (Alder, 1830) (Pulmonata: Stylommatophora: Zonitidae) en la península Ibérica. Anales de Biología, 18 (Biología Animal, 7): 19-25.

1992b. El género Phenacolimax Stabile, 1859 (Pulmonata: Vitrinidae) en la península Ibérica. Zool. baetica, 3: 29-48.

Altonaga, K., Gómez, B., Martín, R., Prieto, C.E., Puente, A. I. & Rallo, A., 1994. Estudio faunístico y biogeográfico de los moluscos terrestres del norte de la península Ibérica. Eusko Legebiltzarra, Vitoria-Gasteiz.

Álvarez, J. 1958. Carácter residual de las biocenosis no costeras de Euparypha pisana Müll., y estudio especial de la del “ Mar de Ontígola”, en Aranjuez. Publ. Inst. Biol. Apl., 27: 97-113.

Aparicio, M. T. & Ramos, M. A., 1982. Sobre la validez taxonómica de Euomphalia rusinica (Bourguignat, 1882) (Gastropoda, Helicidae). Iberus, 2: 41-55.

Arnet, R. & Bofill, A., 1879. Excursió a Sant Llorenç del Munt. Butll. Ass. Exc. Ca., I: 123-127.

Azpeitia, F., 1923. El Doctor Hidalgo y sus publicaciones malacológicas: 1-63. Madrid.

– 1925. Rectificación de nombre para una Helix española (H. huidobroi Azp.) y revisión de las especies que tienen mayor afinidad con ella. Trab. Mus. Nac. Cien. Nat. (Zool), 51: 1-37.

Bech, M., 1990. Fauna malacològica de Catalunya. Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 12: 1-229.

– 1992. Dades sobre la malacofauna troglòfila de Catalunya. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 60(9): 105-111.

Bofill, A., 1882. Una excursió a Montserrat (8 a 12 de juny de 1880). Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana. Any primer: 54-69.

– 1884. Moluscos del valle de Ribas (Cataluña). Contribución al estudio de la fauna malacológica pirenaica. Crón. Cient., 7(162): 260-267.

– 1890. Serra de Cardó (Tortosa). Moluscos recullits en aquesta localitat en agost de 1882. Butll. Assoc. d’Excurs. Catalana, 139-144: 3-19.

– 1891. Contribución a la fauna malacológica de Cataluña. Excursión malacológica efectuada por los doctores D. Francisco Javier Coronado y Ruipérez y D. Francisco de Asís Coronado y Balius, de Montserrat al valle de Arán en el mes de Agosto de 1860. Crón. Cient., 14(318): 49-55.

– 1898. La Helix montserratensis. Su origen y distribución en el tiempo y en el espacio. Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3a època, II.

– 1916. Nota sobre Helix bofilliana Fag. i Pupa tarraconensis Fag. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVI: 78-81.

– 1917. Moluscos ingressats en el Museu des del mes de juny de 1916. Junta C. Nat. Barcelona: 533-549.

Bofill, A. & Haas, F., 1918. Nota sobre la nomenclatura dels Pomatias de Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII: 169-170.

– 1920. Estudi sobre la malacologia de les valls pirenaiques: Conca del Llobregat. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, 3 (13): 380-830.

Bofill, A., Haas, F. & Aguilar-Amat, J. B.,1921. Estudi sobre la malacologia de les valls pirenaiques: Conques del Besós, Ter, Fluvià, Muga i litorals intermitjes. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, 3(14): 837-1241.

Bourguignat, J. R., 1870. Mollusques nouveaux litigieux ou peu connues, 11ème. et 12ème. décades. F. Savy Ed., París.

– 2000. Els mol·luscs gasteròpodes (Mollusca, Gastropoda) del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, a IV Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Col·lecció Monografies, 29: 87-95.

Bros, V., 1985. Contribució al coneixement dels mol·luscs terrestres del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, a El medi natural del Vallès. I Col·loqui de Naturalistes Vallesans. Annals del CEEM, 1: 63-68. Sabadell.

Bros, V., Miralles, J. & Real, J., 1989. Fauna de Montserrat: Els cargols. Montserrat, Butlletí del Santuari, 25, 2a època: 46-47.

Calciot, E., 1908. Les migrations des mollusques terrestres entre les sous-centres hispaniques et alpiques. V. Etudes sur quelques espèces du sous-centre alpique passées dans le sous-centre hispanique. Soc. Linn. Lyon, 55: 182-198.

Fagot, P., 1884. Contribution à la faune malacologique de la Catalogne. Ann. Malacologie, 2: 169-194.

– 1886. Contribución a la fauna malacológica de Cataluña. Crón. Cient., 9(196): 51-56.

– 1890. Histoire malacologique des Pyrénées françaises et espagnoles. Bull. Soc. Ramond, 25(4): 215-244.

– 1891. Histoire malacologique des Pyrénées françaises et espagnoles. Liste des espèces. Bull. Société Ramond de Bagnères-de-Bigorre, 26(1): 1-28, 277-296.

– 1906. Contribution à la faune malacologique de la Catalogne. I. Species novae Montserraticae. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 3(8-9): 133-135.

Falkner, G., Ripken, T. E. J. & Falkner, M., 2002. Mollusques continentaux de France. Liste de Référence annotée et Bibliographie. Publications Sccientifiques du Muséum National d’Histoire Naturelle. París.

Faura, M., 1910. La espeleología de Cataluña: Fauna. Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 6: 559-568.

Fechter, R. & Falkner, G., 1993. Moluscos. Blume Naturaleza. Barcelona.

Fez, S., 1944. Contribución a la malacología de la provincia de Valencia. 1º Faunula de Camporrobles. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 42: 211-224.

Florence. F., 1886. Espèces nouvelles du Luc (Var). Bull. Soc. Malac. France, 3: 225-230.

Folch i Guillèn, R. & Franquesa, T., 1984. Vegetació. Història Natural dels Països Catalans, vol. 7. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

García San Nicolás, E., 1957. Estudio sobre la biología, la anatomía y la sistemática del género “Iberus” Montfort, 1810. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 55(2-3): 199-390.

Gasull, L., 1974. Una interesante localidad desaparecida de Xerotricha (Castellana) parabarcinensis Ortiz de Zárate del Llano de Barcelona. (Mollusca Pulmonata). Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 19: 151-152.

Germain, L., 1930. Mollusques terrestres et fluviatiles (Première partie). Faune de France, 21: 1-477. Ed. Lechevalier, París.

Gittenberger, E., 1973. Beiträge zur kenntnis der pupillacea III. Chondrininae. Zoologische Verhandelingen, 127:1-267. Leiden.

– 1993. On Trochoidea geyeri (Soós, 1926) and some conchologycally similar taxa (Mollusca: Gastropoda Pulmonata: Hygromiidae). Zool. Meded. Leiden, 67(19): 303-320.

Gittenberger, E. & Bank, R.A., 1996. A new start in Pyramidula (Gastropoda: Pulmonata: Pyramidulidae). Basteria, 60: 71-78.

Gittenberger, E. & Ripken, TH. E. J., 1993. On Granaria braunii marcusi subspec. nov. (Mollusca: Gastropoda Pulmonata: Chondrinidae). Zoologische Mededelingen, 67: 335-339.

Giusti, F & Manganelli, G., 1988. Notulae malacologicae, XL. Montserratina Ortiz de Zárate López, 1946 (Pulmonata, Hygromiidae): a redescription. Iberus, 8(1): 89-100.

Giusti, F., Manganelli, G. & Schembri, P.J. 1995. The non-marine molluscs of the Maltese Islands. Museo Regionale di Scienze Naturali [Torino]. Monografie, 15: 1-607.

Gómez, B. J., Prieto, C. E., Llorente, N. & Santos, R., 1998. Actualización del conocimiento de Pyramidula Fitzinger, 1833 en la península Ibérica. Resúmenes del XII Congreso Nacional de Malacología: 17 (C. Salas, Ed.). Màlaga.

Gorrotxategi, R., Abalde, A., Altonaga, K., Angulo, E. Prieto, C. E. & Puente, A. I., 1990. Nuevos datos sobre la distribución en la península Ibérica de Rumina decollata (Linnaeus 1758) (Pulmonata: Stylommatophora: Subulinidae). Cuad. Invest. Biol. (Bilbao), 16: 115-124.

Graells, M. P., 1846. Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España, y descripción y notas de algunas especies nuevas o poco conocidas del mismo país. Madrid.

Guimerà, J. & Serrat, D. (Ed.). 1992. Geologia (II). Història Natural dels Països Catalans, vol. 2. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Haas, F., 1929. Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña. Treb. Mus. Ciènc. Nat., núm. 13. Edició facsímil 1991. Treballs del Museu de Zoologia: 1- 491. Barcelona.

Hesse, P., 1934. Zur Anatomie und Systematik palearktischer Stylommatophoren. Zoologica, 34(85): 1-57.

Hidalgo, J. G., 1870. Description de trois espèces nouvelles d’Helix d’ Espagne. Journal de Conchyliologie, 18: 298-299.

– 1875-1884. Catálogo iconográfico y descriptivo de los moluscos terrestres de España, Portugal y las Baleares, 224 p. + 44 làmines. Imprenta Segundo Martínez Ed., Madrid.

– 1890. Obras malacológicas. Parte II. Descripción de especies nuevas. 1. Los moluscos terrestres y marinos de España, Portugal y las Baleares. Acad. Ciencas Exactas, Físicas y Naturales, Madrid.

– 1916. Datos para la fauna española (moluscos y braquiópodos). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 16: 235-246.

– 1918. Suplemento a la bibliografía crítica malacológica publicada en el tomo XV de las Memorias de la Real Academia de Ciencias. Imprenta Clásica Española, Madrid.

ICHN, 2000. Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica. Document inèdit. Institució Catalana d’Història Natural. Barcelona.

Kerney, M. P. & Cameron, R. A. D., 1999. Escargots et limaces d’Europe du Nord-Ouest. A. Bertrand, traduction adaptation. Delachaux et Niestlé, París i Neuchâtel.

Kobelt, W., 1873. Nachträge und Berichtigungen zu meinen Catalog der im europäischen Feunengebiete lebenden Binnenconchylien. Malakozoologische Blätter, XXI: 177-190.

Locard, A., 1882. Prodrome de Malacologie Francaise. Mollusques terrestres, des eaux saumâtres. Ed. H. Georg, Lyon. i-vi + 462 p.

Maluquer, J., 1901. Contribució a la fauna malacològica de Catalunya. I. Moluschs recullits en la muntanya de Montserrat. Butll. Inst. Cat. Nat., 1: 52-59.

Marcet, A., 1909-1910. Fauna malacològica de Montserrat. Revista Montserratina, III, IV.

Martínez-Ortí, A., 1999. Moluscos Terrestres Testáceos de la Comunidad de Valencia. Tesis doctoral, Fac. de Ciencias Biológicas, Univ. de València.

Martínez-Ortí, A. & Robles, F., 2003. Moluscos continentales de la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana, Conselleria de Territori i Habitatge. Colección Biodiversidad, 11: 1-259.

Martorell, M. & Bofill, A., 1888. Catálogo de la Colección Conchiológica que fué de D. Francisco Martorell y Peña, legada por dicho señor a la ciudad de Barcelona y existente en el Museo de Martorell de la propia ciudad. Tipo-Litografía de los sucesores de N. Ramírez y Cia. Barcelona.

Neckheim, T., 1995. A collecting trip to Catalonia (Spain). The Papustyla. Vol. 9, núm. 3: 11-14.

Nordsieck, H., 1990. Revision der Gattung Clausilia DRAPARNAUD, besonders der Arten in SW- Europa (Das Clausilia rugosa-Problem) (Gastropoda: Stylommatophora: Clausiliiadae). Arch. Moll., 119(1988). (4/6): 133-179.

Novellas, F., 1903. Una excursió a Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III: 109-110.

Ortiz de Zárate, A., 1946. Observaciones anatómicas y posición sistemática de varios Helícidos españoles. II. Moluscos recogidos en Cataluña. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 44: 337-356.

– 1963. Observaciones anatómicas y posición sistemática de varios Helícidos españoles. VI. Anotaciones sobre las especies españolas del género Helicella, subgénero Xeroplexa (Monterosato). Hesse 1926. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 9: 93-100.

– 1991. Descripción de los moluscos terrestes del valle de Najerilla. Gobierno de la Rioja, Consejería de Éducación, Cultura y Deportes, Logronyo.

Prieto, C. E., 1985. Sobre la distribución geográfica de los géneros Monacha y Helicigona (Mollusca: Pulmonata: Helicidae) en la península Ibérica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 52 (Sec. Zool., 6): 73-82.

Prieto, C. E., Martín, R., Gómez, B. J. & Larraz, M., 1986. Nuevos datos sobre Acanthinula Beck 1846, Planogyra Morse 1864 y Acicula Hartmann 1821 (Mollusca, Gastropoda) en la península Ibérica. Iberus, 6(2): 257-264.

Puente, A. I., 1994. Estudio taxonómico y biogeográfico de la superfamilia Helicoidea Rafinesque, 1815 de la península Ibérica e islas Baleares. Tesi doctoral, Fac. de Ciencias, Depto. de Biología Animal y Genética. Euskal Erriko Unibersitatea, Bilbao.

– 1995. El género Xerosecta Monterosato, 1892 (Stylommatophora: Helicoidea: Hygromiidae: Hygromiinae) en la península Ibérica. Iberus, 13(2): 35-85.

Puente, A. I. & Altonaga, K., 1995. Estudio morfológico y corológico de dos especies conquiológicamente similares, Helicella conspurcata (Draparnaud, 1801) yMicroxeromagna armillata (Lowe, 1852), en la península Ibérica e islas Baleares (Pulmonata: Helicoidea: Hygromiidae). Zool. Baetica, 6: 121-148.

Puente, A. I., Ruiz, J. C., Unamuno, E., Mujika, A. & Elosegi, M. M., 1994. Ariantinae subfamiliaren espezie-banaketa Iberian penintsulan (Gastropoda: Pulmonata: Helicidae). Cuad. Invest. Biol. (Bilbao), 18: 155-180.

Raven, J. G. M., 1990. A revision of Obscurella Clessin, 1889 (Gastropoda Prosobranchia: Cyclophoridae). Basteria, 54: 17-62.

Riedel, A., 1970. Beitrag zur Kenntnis der Zonitidae (Gastropoda) der französischen Pyrenäen. Frag. Faun. Warszawa, 15: 379-399.

– 1972. Zur Kenntnis der Zonitidae (Gasteropoda) Spaniens. Ann. Zool. Polska Akademia Nauk, 29: 115-145.

Riedel, A. & Vilella, M., 1968. Zur Kenntnis der Zonitidae (Gastropoda) Spaniens. Misc. Zool., 2: 11-15.

Roselló, E., 1934. Catálogo de la colección conquiológica donada a la ciudad de Valencia por D. Eduardo Roselló Bru. Ed. Diputación de Valencia, València.

Sacchi, C. F., 1955. Fattori ecologici e fenomeni microevolutivi nei Molluschi della montagna mediterranea. Boll. Zool. Rosenberg i Sellier, Torino, Un. Malac. Ital., 22(2): 563-652.

– 1957. Lineamenti biogeografici della Spagna mediterranea su basi malacofaunistiche. Publ. Inst. Biol. Apl., 25: 5-48.

Salvaña, J. M., 1888. Contribución a la fauna malacológica de los Pirineos Catalanes. 2ª parte. Monografía de los moluscos terrestres y fluviátiles de la comarca de Olot. An. Soc. Esp. Hist. Nat., 17: 92-123.

Serradell, B., 1909. L’avenc dels Pouetons de les Agulles á la montanya de Montserrat. Mol·luscs, a Sota terra: 133-144. Club Montanyenc, Barcelona.

– 1912. Helix gualtierio-campesina Serradell. Especie, o mejor dicho forma nueva, intermedia entre el grupo de la H. gualtieriana L. y de la H. campesina Ezq. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 12(7): 377-384.

Servain, G., 1880. Etudes sur les mollusques recueillis en Espagne et en Portugal. Ed. Saint-Germain, Parìs.

Taylor, J. W., 1914. Monograph of British land and freshwater mollusca, 3: 398-416. Taylor Brothers, Ed. Leeds.

Turner, H., Kuiper, J. G. J., Thew, N., Bernasconi, R., Rüetschi, J., Wüthrich , M. & Gosteli, M., 1998. Mollusca Atlas. Atlas der Mollusken der Schweiz und Liechtensteins. Fauna Helvetica, 2. CSCF/SEG.

Vilella, M., 1967. Notas malacológicas. IV. Nuevas citas de dispersión. Misc. Zool., 2: 17-21.

Villena, M., Aparicio, M. T., Baratech, L. & Templado, J., 1997. Los “ejemplares tipo” de las colecciones malacológicas del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Volumen II. Monografías, 13: 1-170 . Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.

Westerlund, C. A., 1876-78. Faunae molluscorum europäeorum extramarinorum prodromus. Lundae.

– 1883. Malakologische Miscellen 1. Descriptiones 2. Conspectus formarum in regione palaeoartica viventium generis Pomatias Studer. Jb. dt. malacozool. Ges., 10: 51-72.

– 1885. Fauna der in palaartischen region. Binnenconchylien, Lebenden.

– 1887. 3 Buliminus, Sesteria, Pupa, Stenogyra i Cionella: Register 1-15. In: Fauna der in der Paläarctischen Region. Binneconchylien, Lebenden, I-VII, Suppl. 1: 1-83.

Zulueta, A., 1904a. Excursió a la desembocadura del Llobregat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 5: 75-77.

– 1904b. Contribució a la fauna malacològica de Catalunya. Moluschs de Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 8-9: 111-113.