Descobrint el vulcanisme quaternari de la Garrotxa: De les observacions precientífiques als primers estudis geològics (s. XVI-XIX)

Resum

Una revisió crítica dels escrits anteriors a 1830 sobre la regió volcànica de la Garrotxa permet fer algunes precisions sobre el procés del descobriment i les primeres investigacions del vulcanisme quaternari de la comarca. Ja des del segle xvi es parlava d’unes suposades erupcions relacionades amb el terratrèmol de 1427 i s’havien descrit els productes del vulcanisme i les seves peculiaritats, com els bufadors de Batet, que alguns qualificaren de volcans d’aire. La identificació del vulcanisme inactiu és alguns anys anterior a 1775; els primers estudis que podem qualificar de científics daten de 1796 i es deuen a una iniciativa del botànic Pourret, continuada després pel seu deixeble Francesc Bolós; no obstant això aquests primers estudis varen quedar inèdits durant molts anys. L’any 1808 el geòleg Maclure reconegué la regió i en publicà la primera comunicació científica. Després de les guerres napoleòniques, s’interessà pels volcans el rector Mirambell, l’arquitecte Celles i el químic Carbonell i Bravo, per decisió del qual es publicà la primera descripció de la zona volcànica, signada per Bolós (1820). Paral·lelament, Palassou publicà les antigues notes de Pourret (1823). Noves investigacions foren portades a terme pels homes del Mapa Geològic de França, de les que resultà una memòria signada per Debilly (1828), complementària de les anteriors.