Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837 de la península Ibérica e islas Baleares

Resum

Aquest catàleg de la subfamília Cholevinae dels Leiodidae es pot considerar com un complement i una actualització taxonòmica del volum 31 de la sèrie Fauna Ibérica (Salgado et al., 2008). Té com a principal pretensió reunir totes les dades de distribució publicades des de 1833 fins a 2016 amb l’objectiu d’aportar una eina de treball que faciliti als investigadors l’accés a la informació i presenta múltiples usos possibles en combinació amb altres disciplines com ara biogeografia i filogeografia, estudis sobre fenòmens de dispersió i especiació, processos i mecanismes evolutius, estudi de paleoclimes, esdeveniments geològics i canvis climàtics, com també ajudar a identificar àrees d’alt valor per a la conservació. S’hi inclouen nombroses dades de distribució inèdites que procedeixen de diversos arxius entomològics, tant públics com privats. Per a cada taxó es dóna la llista de sinònims i combinacions, una transcripció de la localitat típica, les dades de distribució amb les referències que l’esmenten d’una manera global, així com les dades de distribució detallades per províncies, terme municipal o poble, localitat, dades complementàries (coordenades, altitud, etc.), data de recol·lecció, recol·lector, nombre d’exemplars, dipòsit i referències bibliogràfiques. La informació es complementa amb mapes de distribució de cada gènere endèmic i de cada espècie. S’aporten consideracions sobre la conservació de les espècies i la protecció dels hàbitats, a més d’una llista de les que estan legalment protegides o figuren en llistes vermelles tant estatals com de comunitats autònomes. A la península Ibèrica i les illes Balears, durant 182 anys i en 150 publicacions, s’han descrit 275 noms de rang específic o inferior, 219 dels quals són actualment considerats noms vàlids. En aquests territoris actualment es coneixen 47 gèneres, 223 espècies i 37 subespècies; 190 espècies o subespècies són hipogees, 21 endogees, cinc mirmecòfiles i 43 epigees (foleòfiles, necròfagues, corticícoles o saproxilòfagues). El conjunt de la fauna ibèrica de Cholevinae, excloent–ne Leptodirini, s’ha d’associar al de la resta d’Europa, constituïda per 26 elements transpirinencs, 10 de meridionals, un de transibèric i 18 endemismes. La quantitat d’endemismes és significativa, tot i que no s’ha trobat un patró de distribució clarament predominant. Els Leptodirini són tots endèmics, tenen unes àrees de distribució molt petites i inclouen 35 gèneres, 171 espècies i 33 subespècies, amb la distribució següent: clades de «Quaestus» i «Speonomidius», Districte Cantàbric; clade de «Bathysciola zariquieyi» + clade de «Speonomus» in pars, Districte Català; clade de «Spelaeochlamys», Districte Llevantí; clade d’«Speonomus» in pars + Bathysciola dels grups «schiodtei» in pars, «lapidicola», «meridionalis» i clade de «Bathysciola ovata», Districte Pirinenc; clade d’«Speocharidius» incloent–hi Bathysciola del grup «schiodtei» in pars, Districte Basc. El procés de formació dels diferents clades es relaciona amb esdeveniments geològics i paleoclimàtics i se n’ha datat l’origen entre l’Eocè mitjà i el final de l’Oligocè. Els esdeveniments paleoclimàtics esdevinguts entre el Miocè i l’actualitat s’han esgrimit per explicar la dispersió i diversificació d’aquests clades. La fauna iberobalear de colevins és una de les més riques de la regió Paleàrtica i els districtes bioespeleològics Pirinenc, Basc i Cantàbric presenten una de les densitats de coleòpters troglobiomorfs (hipogeus i endogeus) més altes del món. D’altra banda, els colevins hipogeus són un grup zoològic amb una de les taxes més altes d’elements endèmics entre els presents a la península Ibèrica.