La cuenca carbonífera de Surroca-Ogassa (Ripollès, Cataluña, España). Historia económica, minera y geológica y catálogo de la flora carbonífera catalana del Museu de Ciències

Resum

La conca carbonífera de Surroca-Ogassa, coneguda tradicionalment com de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, va subministrar des de 1860 fins a 1928, segons consta oficialment, més d’un milió de tones mètriques de carbó de pedra. La xifra, petita si la comparem amb la producció d’altres conques espanyoles del seu temps, adquireix rellevància considerant les dificultats que els successius propietaris i concessionaris de les mines van haver de vèncer per explotar-les.

En aquesta monografia ens hem proposat reconstruir la història del descobriment i l’explotació de les mines i informar dels aspectes econòmic, industrial i social i de la decadència fins a l’abandonament definitiu, com també ordenar i comentar les recerques i els estudis geològics i paleobotànics portats a terme des que l’enginyer francès Adrian Paillette els va començar l’any 1838. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona conserva una extensa col·lecció de plantes carboníferes de la conca de Surroca-Ogassa i d’altres punts del Pirineu català fruit de donacions, dipòsits i recol·leccions pròpies al llarg d’un segle, el catàleg raonat de la qual tanca aquest llibre.

Julio Gómez-Alba
Llicenciat en Ciències Geològiques per la Universitat Complutense de Madrid, doctor en Ciències Geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, membre fundador de la Societat Espanyola de Paleontologia, conservador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i secretari de redacció de la revista científica Treballs del Museu de Geologia de Barcelona des que es va crear, l’any 1989.

Especialista en documentació del patrimoni científic i en història de les ciències naturals. És autor d’articles i col·laboracions en diccionaris i enciclopèdies de la seva especialitat i dels llibres següents: Guía de campo de los fósiles de España y de Europa; Decàpodes fòssils d’Espanya (Decapoda, Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona; Luis Mariano Vidal (1842-1922), publicat així mateix en català, i Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982).

Com a organitzador, autor de textos i assessor, ha participat en una vintena d’exposicions científiques des de l’any 1973.